Superbrain

Estudi Sobre entrenadors Mentals Realitzat per la U.P.B.

ARTICLE 1.12 (Despatx: Facultat d’Enginyeria Química U.P.B – Autor: Alonso Franco J.- Estudi Sobre Entrenadors Mentals Realitzat per La U.P.B.)

ESTUDI SOBRE ENTRENADORS MENTALS
ESTUDI SOBRE ENTRENADORS MENTALS

Estudi Sobre entrenadors Mentals Realitzat per la U.P.B.

Descripció:

Arran dels estudis sobre les característiques morfològiques i químiques dels cervells de rates intel·ligents, avaluades en diverses proves, com per exemple la sortida de laberints, es va obrir una línia de recerca en què es tractava de determinar la relació entre la intel·ligència, l’entrenament i les ones elèctriques associades als estímuls produïts per la interacció amb l’ambient.

Es va descobrir que:

  • El cervell creix a causa de l’estímul, ja sigui natural o artificial
  • L’estímul es tradueix en una vibració elèctrica de freqüència característica
  • És possible estimular artificialment el cervell mitjançant màquines
  • El cervell es deixa “arrossegar” per l’estímul, ressonant sovint igual a la d’aquest
  • Els estats de la ment presenten freqüències de vibració elèctrica característiques
  • És possible reproduir els estats mentals, estimulant directament o indirectament el cervell, amb la freqüència d’ona associada a aquest estat.

Això va conduir a una revolució en el camp de les aplicacions d’aquesta tècnica, ja que es pot interactuar directament amb la part interior de l’individu, sense invasió de la química corporal, produint efectes dramàtics a nivell de:

  • Increments del coeficient Intel·lectual
  • Supressió d’ansietat, depressió i fòbies
  • Acabament d’hàbits perjudicials
  • Control del pes corporal
  • Aprenentatge i Súper-aprenentatge
  • Rendiment pic en activitats mentals, físiques i d’alta competència
  • Estimulació de la creativitat

Els camps d’aplicació s’estan estenent a una velocitat increïble, en la mesura que s’han dissenyat màquines noves i més perfectes per estimular i cartografiar l’interior del cervell.

Entre altres equips, es poden esmentar els següents:

  • Estimuladors de llum i so
  • Estimulador elèctric cranial
  • Neurosearch 24
  • Potenciador Graham
  • Mind mirror

La quantitat d’equips involucrats és extensa i es pretén en aquesta proposta, estimular la creació d’un centre on es pugui aprendre a manejar aquests equips i investigar-ne els efectes i les possibles aplicacions en el medi local.

LABERINT
LABERINT

Introducció

Ambient ric contra pobre

LABERINT PER A RATES
LABERINT PER A RATES

Cap a 1992, a la Universitat de Califòrnia, es disposava de famílies de rates hàbils i brutes que havien estat seleccionades durant més de 40 anys (prop de 100 generacions). Es va començar a buscar com es reflectia aquesta diferència a nivell de morfologia i química cerebral als animals.

Les rates hàbils presentaven al seu còrtex cerebral un contingut més gran d’acetil colinesterasa i d’altres neurotransmissors, comparades amb les rates brutes.

Resultats similars, associats amb un increment qualitatiu de la complexitat del còrtex cerebral, ja havien estat observats des de 1780 pel Dr. Michael Gaetano. Ho va fer comparant animals ensinistrats contra animals captius sense cap entrenament. Va observar que les diferències a nivell de circumvolucions i complexitat del còrtex, eren causades per la diferència en la diferència.

Aquests resultats van conduir els científics de Berkeley a dissenyar l’experiment de l’ambient ric contra ambient pobre.

Després de posar ventrada de rates, genèticament iguals, en ambients que es diferencien només per la qualitat i quantitat de l’estímul sensorial, per un període de 30 dies, els doctors Rosenzweig i Diamond van trobar grans diferències a nivell físic i químic, en els cervells dels animals del seu experiment.

Els científics volien saber si els resultats obtinguts per Gaetano i per ells mateixos es devien a l’entrenament, a la genètica o a una altra causa, i per això van assajar l’ambient ric contra el pobre

Resultats de l’experiment

A l’article de Scientific American, de Febrer de 1972 s’analitzen els resultats obtinguts, que després en una forma molt previnguda, són extrapolats per generar noves línies de recerca en humans, per exemple comparar les regions auditives dels cervells de músics contra els de persones normals.

En l’aspecte morfològic

  • Unions sinàptiques 50% més grans
  • Axons més gruixuts
  • Major nombre de braços terminals
  • Més nombre d’espines
  • Dendrites més gruixudes i ramificades

Què causa aquestes diferències?

Es van descartar entre d’altres:

  • Manipulació
  • Tensió
  • Factors genètics

Es va trobar que la raó primordial del canvi era la major activitat química de l’entorn cel·lular generada per l’activitat elèctrica incrementada que provenia d’un major nombre d’estímuls sensorials.

En descobrir que l’experiència pot causar canvis radicals en la morfologia i la química cerebral, immediatament ens preguntem si és possible transformar els casos en que ja existeix el condicionament natural. Per exemple, què passaria si a una ventrada de rates brutes, les entrenem en un ambient enriquit?

Després de 30 dies d’entrenament, les rates brutes van millorar la seva intel·ligència i les seves característiques cerebrals fins a assolir les de rates intel·ligents sense entrenament especial.

En altres paraules, estem comprovant aquella antiga llei que estableix: «ÒRGAN QUE NO S’USA S’ATROFIA» i viceversa «ÒRGAN QUE S’ESTIMULA ES DESENVOLUPA»

LABORATORI PER A ESTUDI
LABORATORI PER A ESTUDI

Ones elèctriques cerebrals

Com és l’activitat elèctrica del cervell?

Es pot causar aquesta activitat artificialment mitjançant màquines?

L’activitat dels òrgans sensorials es tradueix en un estímul elèctric que arriba fins al cervell a zones concretes de l’escorça. Allà, cada neurona respon amb voltatge entre 1 i 5 micro volts als estímuls que li arriben.

El conjunt global de neurones produeix un soroll elèctric amb un potencial de fins a 500 micro volts, la freqüència dels quals ve determinada pel tipus i quantitat d’estímuls i que es pot classificar com s’indica a dalt.

Freqüència contra activitat cerebral

Es van investigar moltes possibles correlacions entre l’EEG i l’activitat de la persona, arribant a establir correspondències com la següent:

  • Creativitat 12 Hz Ones alfa
  • Concentració 4 Hz Ones teta
  • Embussament Manca d’alfa
  • Idees brillants Coherència, fase
  • Meditació 8 Hz Coherència total
  • Potencials evocats del cervell

Cap a 1979 el científic David Reagan de la Universitat de Londres, investigant la manera com es manipulen els estímuls sensorials a nivell cerebral. Es va demostrar que els components d’un senyal visual o auditiu de forma periòdica, poden extreure’s del soroll de fons del cervell mitjançant l’ús d’un dispositiu basat en l’anàlisi d’ones de Fourier o mitjançant la tècnica de sumar estímuls transients.

Cada cèl·lula contribueix amb el seu propi voltatge al concert d’electricitat total del cervell, i es troba una relació clara entre estímul i resposta elèctrica. Aquestes respostes s’anomenen evocats potencials (d’1 a 5 µV) i poden ser observades a través del cuir cabellut amb un sistema d’anàlisi estadística de les ones de l’EEG o mitjançant sèries de Fourier.

El fet important és que si donem un estímul visual periòdic als nostres ulls, es reproduirà una ona elèctrica de la mateixa freqüència a l’interior del nostre cervell. Aquesta ona es podria detectar i de fet va ser detectada pel Dr. Reagan.

El fet és transcendental, ja que mostra que es pot produir en forma precisa un senyal elèctric dins del cervell, mitjançant l’ús d’estímuls externs, i amb una freqüència idèntica a la del cervell.

En una investigació paral·lela, el neurocientífic W Gray Walter va descobrir que quan s’envien centelleigs de llum estroboscòpica als ulls tancats, el cervell respon generant una ona elèctrica de la mateixa freqüència que la de l’estímul, no només al centre oliverar ia les zones associades amb la visió, sinó al cervell complet

En transcurs d’una altra investigació, el Dr. Tomas Budzinsky del Behavioral Medicine Associates Clínic de Denver va trobar, a més, que si s’estimulava artificialment el cervell amb una freqüència donada, es podia reproduir no només l’ona elèctrica pròpia, sinó també, l’estat que se li associava a aquesta, ja que el cervell es deixava “arrossegar” per ell.

Màquines d’estimulació psicotròpica

Cap a 1982, el neuropsiquiatre Dr. Dennis Georges, inventa el primer aparell d’estimulació de llum i so denominat “Opteacoustical Sincro Energizer” més comunament conegut com a Megabrain.

Posteriorment, el 1986 l’escriptor i investigador d’aquests temes, Michael Hutchison, el 1986 publica el seu primer llibre de recopilació sobre l’assumpte, convertint-se immediatament al centre d’atenció de molts investigadors.

El seu ampli coneixement i experimentació personal amb molts dels equips li va permetre interconnectar diverses rutes de recerca amb resultats sorprenents. Hutchison es converteix en el catalitzador de moltes investigacions i arriba a ser el guru del moviment.

Les màquines d’estimulació, es van multiplicar, i molts investigadors de petites companyies tipus garatge, van començar a llançar els seus productes al mercat, enfrontant-se amb FDA per l’aprovació dels seus equips, cosa que finalment s’ha aconseguit en la majoria dels casos. Actualment es disposa d’una àmplia varietat d’equips, entre d’altres:

  • Estimuladors Inner-Waves Power-Brain
  • Estimuladors de Llum i So – L&S
  • Cel·les de deprivació sensorial
  • Estimulador Elèctric Craneal
  • Lents de “Ganzeffect”
  • Potenciador Graham
  • Escàner CAP
  • “Mind Mirror”

Bio retroalimentació:

Algunes màquines van ser fetes de tal manera, que l’experimentador pot observar en un monitor a colors, la freqüència predominant duna zona del seu cervell. Quan se li demana, que es relaxi i la barreja de colors comença a canviar la persona s’adona que pot influir en el cervell i el seu estat a voluntat.

De les màquines abans esmentades, diverses van ser fetes de manera que l’experimentador pogués observar la freqüència predominant, en què funcionava una zona del seu cervell.

Quan el subjecte es connecta a la màquina, observa en un monitor una vista en tall i un cervell. Després se li demana, que es relaxi i immediatament la barreja de colors, comença a canviar de tons vermells càlids a verds i blaus pàl·lids.

En el moment en què s’adona, que és el seu cervell el que està veient al monitor, apareixen de nou les zones vermelles corresponents a l’excitació, que el fet produeix en el pacient.

És en aquest moment quan comença la Bio retroalimentació, en tractar el pacient de retornar als colors freds i pàl·lids. En el moment que ho aconsegueix, el subjecte se n’adona, que està profundament relaxat i el subjecte comença a gaudir d’una nova capacitat del cervell. Estats de la ment a la mida de la nostra voluntat.

En el principi, aquestes màquines es van començar a fer servir com a ajudes en el procés de baixar les tensions, com a relaxants, però ràpidament es va observar, que es podien fer servir per modificar certes pautes de comportament humà, relacionats amb les proporcions en què es trobaven les diverses ones a l’interior del cervell.

És en aquest punt quan realment comença la investigació aplicada. Comencem a desentranyar el significat de cada tipus d’ona i a barrejar les quantitats de cadascuna en proporcions adequades, cosa que redunda en la millora comprovada de diversos processos mentals. Estem a les portes de produir els estats mentals, que volem amb una barreja adequada d’estímuls sensorials.

Altres aplicacions

Immediatament es va iniciar una carrera per identificar altres possibles aplicacions, trobant ràpidament ressò en les àrees següents:

  • Memòria i aprenentatge normals
  • Súper-aprenentatge. Mètode LOZANOV
  • Estats alterats de consciència
  • Suggestions en teràpies psíquiques

Més i més aplicacions…

Es van distingir dos corrents principals d’aplicació. Els que tractaven amb pacients d’aplicacions clíniques, tractant diversos problemes d’origen psíquic i psicològic en uns casos, o millorant el rendiment personal en camps tan diferents com la competència física d’alt rendiment i l’aprenentatge d’idiomes en terminis realment curts (menys d’1 mes). Tot això dona origen al camp de la psico-tecnologia.

Per què l’estimulació elèctrica funciona?

  • L’estímul elèctric produeix químics cerebrals com ara endorfines i neurotransmissors
  • Els centres receptors de plaer s’estimulen amb aquestes substàncies
  • L’atenció i la memòria també són processos electroquímics

Cap on continuem?

  • Al camp clínic
  • Descobrir les freqüències específiques
  • Mapejat del cervell
  • Identificació i diagnòstic
  • Teràpia psicològica
  • Millorar la nostra capacitat d’aprenentatge
  • Relaxació, meditació, sortir de l’estrès
Marca Superbrain
APLICACIONS SUPERBRAIN

Altres equips d’interès

  • Aplicacions Superbrain (per a dispositius Android) (Substitutives dels equips Megabrain)
  • Megabrain XS sèrie N (Substituït per Aplicacions Superbrain)
  • Magabrain XP sèrie N (Substituït per Aplicacions Superbrain)
  • Megabrain XP (Substituït per Aplicacions Superbrain)
  • Lents d’efecte “Ganzeffect”
  • “Mind Mirror”
  • Sistema F 1000 de Biofeedback
  • Estimulador corporal LISS

Usos Actuals al camp clínic

  • Suport psiquiàtric
  • Suport psicològic
  • Recuperació en hàbits perjudicials
  • Pèrdua de pes
  • Ansietat, depressió, fòbies
  • Control de dolors crònics
  • Problemes d’aprenentatge
  • Millores del sistema immunològic
  • Pre i post intervenció quirúrgica
  • Odontologia

Usos al camp personal

  • Relaxació profunda
  • Autohipnosi i suggestió
  • Visualització d’èxits
  • Reinscripció d’esdeveniments passats
  • Increment del coeficient intel·lectual
  • Millores en el rendiment físic
  • Creativitat
  • Súper-aprenentatge
  • Memòria millorada
  • Meditació i transcendència

Aplicacions Superbrain a Google Play Store

Deixa el teu comentari